1 1 v. tr. [ECT] [LC] Haver de donar o pagar (una quantitat prestada, imposada per la llei, etc.). Em deu molts diners. Pagueu-me el que em deveu. Encara li és deguda la quantitat que va avançar. Ell deu a tothom. 1 2 v. tr. [LC] per ext. Encara em deveu una resposta. Deure obediència als seus superiors. Deure respecte als pares. Deure agraïment als seus benefactors. Cal donar-li l'explicació que li és deguda. 2 1 v. tr. [LC] Haver d'atribuir (un resultat bo o dolent). Aquest resultat, el deuen al bon entrenament. La pèrdua de la batalla és deguda a la defecció dels aliats. Ho dec tot a ell. Ho deus als teus mèrits. 2 2 [LC] deure la vida a algú Ésser salvat per ell de la mort. Jo li dec la vida. 3 v. tr. [LC] Haver (de fer quelcom), no poder deixar (de fer quelcom). L'home deu menjar per viure. Un noi deu obeir els seus pares. A mi deu atribuir-se tota la culpa. 4 v. aux. [LC] Davant d'infinitiu, ésser d'inferir l'ocurrència de quelcom. Deu haver plogut, perquè tot és mullat. Encara no són ací: deuran arribar amb el tren de les deu. Seieu: deveu estar cansats. Se'n va anar corrents: devia tenir pressa.
